Catala
Musique de rené MANYACH
edmond BRAZES
LA DANSA DE LA FONT
Cantem, cantem la poesia
que escampa a dolls la nostra font ;
de cada raig la melangia
per tôt el poble se difon.
Veniu surprendre el sortilegi que encomana vida al temps vell ; conjunt de puresa d’arpegi i de prodigi de cisell.
Ressona el cristall de la lira : cada corda un raig transparent ; una cançô d’amor sospira dins el misteri del moment.
L’encant anima la sardana : cada goig amb altre va junt. La pila es una flor tardana que dreça el seu cor cel amunt.
Passen records aies esteses, fent giravoltes prop del niu mentre que mormolen pureses les naïades del regatiu.
Ballem, ballem amb l’encantada que sol baixar del ras Moixer per convidar a la ballada el bosquerol j el traginer.
Mûsica de josep TAXES
Julia GUAL
GENTIL SARDANÏSTA…
Gentil sardanista, galana donzella que rius amb dolcesa quan dones la ma, sabent que agermanes, damunt de l’anella la bella esperança d’un cor català.
La plaça s’emplena de crits i rialles,
fuspires de joia, llençades al vent, jo et faig princesa d’aquelles rondalles que diu la tenora tant dolça i plaent.
Gentil sardanista, gentil i galana, sabessis que sento en estrenye’t la ma quan vens a l’anella de cada sardana les galtes enceses i baix el mira.
El cor em tremola, curull d’alegria i sento al meu ésser embats d’emociô : i aquella sardana talment jo diria : < la cobla que canta la meva cançô 1 >
enric GUITER
RONDELL DE LA SARDANA
Amb beutat grega i força caialana El rotlle lieu ha assemblât els germans ; Cor i amistat els han unit les mans Per a ballar una altiva sardana.
Que hagin vingut del mont o de la plana Relliguen ara els ahirs aïs demans : Amb beutat grega i força catalana El rotlle Heu ha assemblât els germans.
Pren el seu vol la ronda sobirana, Salta i rebota i no coneix descans ; Espai i temps desapareixen, vans, Al teu compas, o dansa empuritana, Amb beutat grega i força catalana.
L’APLEC
Avui s’escau l’aplec a l’ermitatge:
endiumenjats hi van en romiatge
pagesos i artigaires, pastors i cavaliers,
i a San Marti quiscun un dô dejnana,
un dô que els concedeix de bona gana,
aïs camps bones anyades, infants a ses mullers.
Les nines i donzells no preguen gaire, que els tempta, omplint de mélodies Taire, la verda cornamusa que s’infla sota un pi; lo flabiol espignador refila i al floret de donzelles que desfila marcant va la cadència lo colp del tamborf.
Encaixen los fadrrns amb les donzelles,
les parelles galants amb les p-arelles,
flors que Tamor enfila per fer-se’n un collar;
quan la viventa roda es acabada,
suau, majestuosa, acompassada
a l’aire de la mûsica comença de rodar.
Lo flabiol que plora i senglota de prompte puja a sa mes alta nota; com ruse al trenc de dia la dansa se remou, s’enllesteixen los sons en ses escales, los peus dels sardanistes prenen aies, i al sol de l’alegria tota anima es desclou.
Aixf les bores en ses danses belles
lo ritme van seguint de les estrelles
que en giravolta eterna rodegen Ja polar;
mes canta el gall i dansen mes alegres
i d’ombra alçant los cortinatges nègres
amb cants d’albada ajuden la terra a desvetllar.
Al desencadenar-se la sardana,
com enfilall de perles que s’esgrana,
ne surt també Griselda, la rosa del ramell.
LA SARDANA
La sardana es la dansa mes belle
de totes les danses que es fan i es desfan :
es la mobil magnifica anella
que amb pausa i amb mida va lento oscil. lart.
Ja es décanta a l’esquerra i vacil. la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i S-‘n torna i retorna intranquil. la,
corn mal orientada l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt is es detura com ella…
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va vcltant. La sardana es la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan.
Il
Els fadrin, com guerrers que fctn via,
ardits la punt gen ; les verges no tant ;
mes dévots d’una santa harmonie,
tots van els compassos i els passes comptant.
Sacerdots els dirieu d’un culte
que en mistica dansa se’n vénrn i van
emportais per lo sîmbol oculte
de l’ampla rodona que eis va agermanant.
Si el contrapunt el b II ritme II estrella,
para’s, suspesa de tal maravella…
El ritme tornant
la sardana é5 la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan.
III
El boto d’eixa roda quin era,
que amb tal simetria l’anava centrant ?
Quina ma venjativa i s.vera
buidava la nina d’oquest ull gegcnt ?
Potsê un temps al bell m:g s’hi apilaven
les garbes polsoses del blat rcssejant,
i els suats segadors festejaven
la prôdiga Ceres soltant i ballant…
Del contrapunt la vagant contarella
es cstrafet apassada d’aucella
que canta volant : la sardana es la dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfon.
jordi-pere CERDA (Antoine cayrol)
ROSER DE SALLAGOSA
Roser de Sallagosa: floria la sardana en el crepuscle malva; com una rosa blava amb très rotllos, cintada de llum esmaltadora.
Amb un balanç igual, el ritme aparellant la cadena de mans, i la joia dels pits movent-se a cada sait seguint el pas del bail.
En la foscor atzurada espillava l’estela l’ull de cada dansaire; amb un tremolar d’aigua a les fulles i a l’aire el flaviol xarupava.
Els très rotllos iguals es feien i es desfeien en l’ombra agermanats; la lluna al primer raig platejava a un llosat fent-se’n el cant niai,
i d’allà rebotia
a terra, altra vegada;
i cada peu seguia
la tonada enlairada
que en el cel aparia
el cos boig d’harmonia.
Roser de Sallagosa,
très rotllos el cintaven
com una rosa blava
llum del cant per penyora,
florejant la sardana
en el crepuscle malva.
francis CATALA
SARDANA DELS GAMINS
Saltant roques i peixeres D’un poble a l’altre s’en van Els camins i les dreceres Amb délit colobrajant.
Passegen per camps de blat
0 sobrepugen collades, Cintant planes i serrais D’unes vies sedajades
Uns s’embruten dins la polsa Entre mig de trauca sacs ; Altres llisquen sus la molsa D’un congost enforatat
Son com els braços dels pobles Que s’allarguen terme enllà Se iuntant amb d’aï très braços D’altres pobles mes enllà
1 aixi es lliga una sardana Que va rodejan el mon, Sota el sol que l’engalana Repartint el fil dels punts
El mateix pas cada dia, Ara i démà com abans, Al compas llarg de la vida Segueix sempre el seu balanç.
O sardana dels camins Que juntats els pobles menen Perqué t’han de destruir Mala gent que no t’entenen !
lucien VILAR
CANT A LA SARDANA
Avui, escolteu la sardana Que canta al cor dels catalans Aïs fllls d’aquesta terra ufana Amies, donem-nos tots les mans.
Hora présent, virtud mes rica Com un aie de gernianor Munta del rotllo – i s’amplifica El cant mes gran del meu amor.
Per mi es la mes bella dança I tots els cors agermanats Pels grans camins de l’esperança Alegrament s’en son anats.
Escolteu dins la nit serena La veu del cant que es plé de llum La plaça d’alegria es plena L’esperit s’emplena ne perfum.
La cançô bella gran i forte Dintre la nit va fent cami Com un besar del cel que porte L’oreig seré del vent mari.
Mireu, pel bosc i per la plana Passa un aie mes pur, mes gran Fins aïs estels, nostre sardana S’envola amb ritme triumfant.