Catala

Musique de rené MANYACH                

edmond  BRAZES

 

LA DANSA DE LA FONT

 

Cantem, cantem la poesia

que escampa a dolls la nostra font ;

de cada raig la melangia

per tôt el poble se difon.

Veniu surprendre el sortilegi que encomana vida al temps vell ; conjunt de puresa d’arpegi i de prodigi de cisell.

Ressona el cristall  de la lira : cada corda un raig transparent ; una cançô d’amor sospira dins el misteri del moment.

L’encant anima la sardana : cada goig amb altre va junt. La pila es una flor tardana que dreça el seu cor cel amunt.

Passen records aies esteses, fent giravoltes prop del niu mentre que mormolen pureses les naïades del regatiu.

Ballem, ballem amb l’encantada que sol baixar del ras Moixer per convidar a la ballada el bosquerol j el traginer.

Mûsica de josep TAXES                  

Julia GUAL

 

GENTIL SARDANÏSTA…

 

 Gentil sardanista, galana donzella que rius amb dolcesa quan dones la ma, sabent que agermanes, damunt de l’anella la bella esperança d’un cor català.

La plaça s’emplena de crits i rialles,

fuspires de joia, llençades al vent, jo et faig princesa d’aquelles rondalles que diu la tenora tant dolça i plaent.

Gentil sardanista, gentil i galana, sabessis que sento en estrenye’t la ma quan   vens a l’anella de cada sardana les galtes enceses i baix el mira.

El cor em tremola, curull d’alegria i sento al meu ésser embats d’emociô : i aquella sardana talment jo diria : < la cobla que canta la meva cançô 1 >

enric GUITER

 

RONDELL DE LA SARDANA

 

Amb beutat grega i força caialana El rotlle lieu ha assemblât els germans ; Cor i amistat els han unit les mans Per a ballar una altiva sardana.

Que hagin vingut del mont o de la plana Relliguen ara els ahirs aïs demans : Amb beutat grega i força catalana El rotlle Heu ha assemblât els germans.

Pren el seu vol la ronda sobirana, Salta i rebota i no coneix descans ; Espai i temps desapareixen, vans, Al teu compas, o dansa empuritana, Amb beutat grega i força catalana.

L’APLEC

 

Avui s’escau l’aplec a l’ermitatge:

endiumenjats hi van en romiatge

pagesos i artigaires, pastors i cavaliers,

i a San Marti quiscun un dô dejnana,

un dô que els concedeix de bona gana,

aïs camps bones anyades, infants a ses mullers.

Les nines i donzells no preguen gaire, que els tempta, omplint de mélodies Taire, la verda cornamusa que s’infla sota un pi; lo flabiol espignador refila i al floret de donzelles que desfila marcant va la cadència lo colp del tamborf.

Encaixen los fadrrns amb les donzelles,

les parelles galants amb les p-arelles,

flors que Tamor enfila per fer-se’n un collar;

quan la viventa roda es acabada,

suau, majestuosa, acompassada

a l’aire de la mûsica comença de rodar.

Lo flabiol que plora i senglota de prompte puja a sa mes alta nota; com ruse al trenc de dia la dansa se remou, s’enllesteixen los sons en ses escales, los peus dels sardanistes prenen aies, i al sol de l’alegria tota anima es desclou.

Aixf les bores en ses danses belles

lo ritme van seguint de les estrelles

que en giravolta eterna rodegen Ja polar;

mes canta el gall i dansen mes alegres

i d’ombra alçant los cortinatges nègres

amb cants d’albada ajuden la terra a desvetllar.

Al desencadenar-se la sardana,

com enfilall de perles que s’esgrana,

ne surt també Griselda, la rosa del ramell.

LA   SARDANA

La   sardana   es   la   dansa   mes   belle

de  totes  les  danses que  es fan   i  es desfan   :

es   la   mobil   magnifica   anella

que amb pausa  i  amb mida va  lento oscil.  lart.

Ja   es   décanta   a   l’esquerra   i   vacil.   la,

ja   volta   altra   volta   a   la   dreta   dubtant,

i   S-‘n   torna   i   retorna   intranquil.   la,

corn   mal   orientada   l’agulla   d’imant.

Fixa’s   un   punt  is  es detura  com  ella…

Del   contrapunt  arrencant-se   novella,

de    nou   va   vcltant. La  sardana es  la  dansa mes bella de   totes   les danses  que es  fan   i   es  desfan.

Il

Els   fadrin,   com   guerrers  que  fctn   via,

ardits   la   punt gen ;   les   verges   no   tant ;

mes   dévots   d’una   santa   harmonie,

tots van  els  compassos  i  els  passes  comptant.

Sacerdots    els   dirieu   d’un   culte

que   en   mistica   dansa   se’n   vénrn   i   van

emportais  per   lo  sîmbol  oculte

de   l’ampla   rodona   que   eis  va   agermanant.

Si   el   contrapunt   el   b II   ritme   II   estrella,

para’s,   suspesa   de   tal   maravella…

El   ritme   tornant

la   sardana   é5   la   dansa   mes   bella de   totes   les  danses  que   es   fan   i   es  desfan.

III

El   boto   d’eixa   roda   quin   era,

que   amb   tal   simetria   l’anava   centrant   ?

Quina   ma   venjativa    i   s.vera

buidava    la   nina   d’oquest   ull   gegcnt   ?

Potsê   un   temps  al   bell   m:g   s’hi   apilaven

les   garbes   polsoses   del    blat   rcssejant,

i   els   suats   segadors   festejaven

la   prôdiga   Ceres   soltant   i   ballant…

Del   contrapunt   la   vagant   contarella

es   cstrafet   apassada   d’aucella

que   canta   volant   : la   sardana   es  la  dansa  mes  bella de totes   les danses que es fan   i  es desfon.

jordi-pere CERDA (Antoine cayrol)

 

ROSER DE SALLAGOSA

 

Roser de Sallagosa: floria la sardana en el crepuscle malva; com una rosa blava amb très rotllos, cintada de llum esmaltadora.

Amb un balanç igual, el ritme aparellant la cadena de mans, i la joia dels pits movent-se a cada sait seguint el pas del bail.

En la foscor atzurada espillava l’estela l’ull de cada dansaire; amb un tremolar d’aigua a les fulles i a l’aire el flaviol xarupava.

Els très rotllos iguals es feien i es desfeien en l’ombra agermanats; la lluna al primer raig platejava a un llosat fent-se’n el cant niai,

i d’allà rebotia

a terra, altra vegada;

i cada peu seguia

la tonada enlairada

que en el cel aparia

el cos boig d’harmonia.

Roser de Sallagosa,

très rotllos el cintaven

com una rosa blava

llum del cant per penyora,

florejant la sardana

en el crepuscle malva.

francis CATALA

 

SARDANA DELS GAMINS

 

Saltant roques i peixeres D’un poble a l’altre s’en van Els camins i les dreceres Amb délit colobrajant.

Passegen per camps de blat

0  sobrepugen collades, Cintant planes i serrais D’unes vies sedajades

Uns s’embruten dins la polsa Entre mig de trauca sacs ; Altres llisquen sus la molsa D’un congost enforatat

Son com els braços dels pobles Que s’allarguen terme enllà Se iuntant amb d’aï très braços D’altres pobles mes enllà

1  aixi es lliga una sardana Que va rodejan el mon, Sota el sol que l’engalana Repartint el fil dels punts

El mateix pas cada dia, Ara i démà com abans, Al compas llarg de la vida Segueix sempre el seu balanç.

O sardana dels camins Que juntats els pobles menen Perqué t’han de destruir Mala gent que no t’entenen !

lucien VILAR

 

 CANT A LA  SARDANA

 

Avui, escolteu la sardana Que canta al cor dels catalans Aïs fllls d’aquesta terra ufana Amies, donem-nos tots les mans.

Hora présent, virtud mes rica Com un aie de gernianor Munta del rotllo – i s’amplifica El cant mes gran del meu amor.

Per mi es la mes bella dança I tots els cors agermanats Pels grans camins de l’esperança Alegrament s’en son anats.

Escolteu dins la nit serena La veu del cant que es plé de llum La plaça d’alegria es plena L’esperit   s’emplena  ne  perfum.

La cançô bella gran i forte Dintre la nit va fent cami Com un besar del cel que porte L’oreig seré del vent mari.

Mireu, pel bosc i per la plana Passa un aie mes pur, mes gran Fins aïs estels, nostre sardana S’envola amb ritme triumfant.